Vista desde Sierra Cutas del Valle de Ordesa en otoño de 2010.
Aquí me enamoré de la montaña y de la fotografía de paisaje y empecé a disparar con un monopié, Canon Eos 33 y mi Kodak 100VS, un verano de 2001.
He vuelto muchas veces y volveré muchísimas más…
Difícil situación lumínica que se compensó con el polarizador y un degradado +3 en movimiento.
Una (más) de esas experiencias fotográficas que quedan lejos del sensor de la cámara…
No m’extranya que la màgia de la natura i la fotografia t’atrapara… Un ls escenari realment impresionant, tant per la majestuositat d’aquestes parets com per eixes llums tan màgiques. Una imatge que transmet la verdadera essència de la fotografia, per supost més enllà d’un grapat de pixels… Enhorabona i un abraç, amic!
Els colors càlids amb joc amb els freds, la perspectiva de la muntanya i la llum, bona combinació!!!Un lloc on tinc pendent d’anar i per descobrir, espero aquesta propera tardor tenir ocasió.Una abraçada.La clau de pas per mi també egg…però el jefe del lloc ets tu, a respectar.
A petición de Alfredo y Esther, queda desactivada la verificación de palabras.Gracias por pasar y comentar!
Una foto fantàstica!!!La llum és espectacular, té una calidesa…Una imatge que m’impressiona i ens transmet una sensació de llibertat brutal!Una abraçada Jep
Me gusta mucho la foto, a mí el dorado me queda lejos… yo me dedico a fotografiar la naturaleza de Cataluña que también la encuentro apasionante!Un saludo,Marga
Perfect shot!